Els gavians i l’abocador de Solius: agafats de la mà

Els gavians i l’abocador de Solius: agafats de la mà

Últimament moltes veus parlen dels gavians argentats de pota groga i dels problemes que, als humans, ens provoquen o ens poden generar. D’unes dècades cap aquí, aquests ocells, en origen completament marins, han incrementat en nombre i han ocupat nous espais i territoris on abans no eren presents. No és estrany veure aquests ocells en zones d’interior, reproduint-se en els terrats o teulades de pobles i ciutats molt allunyats de la costa.

Al nostre terme municipal aquesta evolució a l’alça no ha estat diferent i, aprofitant que som un poble costaner, també aquesta gavina ha proliferat al llarg de les darreres desenes d’anys. Però ignorar l’evidència d’aquesta situació, ens faria caure en males interpretacions. La font d’aquesta veritable expansió ha estat la presència dels abocadors a cel obert. Uns abocadors que ofereixen a aquests ocells la possibilitat d’alimentar-s’hi a partir dels residus orgànics que nosaltres, els humans, mal gestionem. Sembla clar que hem de gestionar molt millor els residus per minimitzar-ne l’aportació als abocadors i de passada allarga la vida útil dels mateixos. Però també, la bona gestió dels residus orgànics i una millor gestió de l’abocador, evitaria que aquests ocells s’hi puguin alimentar.

L’exemple el tenim en l’abocador de Solius, on arriben de forma regular milers d’aquests ocells des de tots els punts de la Costa Brava, i també en moments puntuals de l’any des de tota la Mediterrània més occidental. La conseqüència: molèsties per comportaments agressius als terrats dels edificis en època de reproducció, acumulació de residus sobre mobiliari públic i privat, crits per sobre el poble a plena nit, grans estols descansant al Parc dels Estanys,... I la gent ens demana: què hem de fer amb els gavians? La resposta sembla clara: hem de buscar solucions sobre la causa de base (la gestió de l’abocador de Solius en el nostre cas) o no es minimitzaran les conseqüències. No oblidem però que som un poble de costa i que la presència d’aquests ocells forma part del nostre paisatge.

Tota aquesta reflexió la podeu veure també, en forma d’”entrevista”, en un article que en Carlos Álvarez Cros (Grup de Natura Sterna) va fer ja fa uns anys al setmanari L’Àncora.